martes, 19 de abril de 2011

Rosa de Mena Arch (1961) – Lectora, bibliotecària

Rosa de Mena Arch (1961) – Lectora, bibliotecària
Entrevistada por Sandra Fisas Vives
12-04-2011

“Volia dedicar-me a cuidar el cos de la gent i ara els dono vitamines per al cervell.”


1.- Quan vas prendre la decisió de ser bibliotecària?

Doncs jo sóc bibliotecària d’una manera accidental perquè, en principi, pensava estudiar una altra carrera, però al quedar-me sense plaça vaig optar per estudiar biblioteconomia. Ara bé, en contra del que pugui pensar molta gent, no me’n penedeixo, de l’elecció.



Volia dedicar-me a cuidar el cos de la gent i ara els dono vitamines per al cervell.



2.- De manera que, inicialment, què volies ser?

Inicialment vaig pensar en la medicina.

3.- I com es pot passar d’una carrera de ciències com la medicina a una de lletres com la biblioteconomia?


La carrera de bibliotecària és una carrera tècnica en la qual aprenem a organitzar la informació. El que menys s’hi fa és estudiar literatura, llengües... ara bé, és evident que t’han d’agradar els llibres.

4.- Entenc, doncs, que t’agradaven i que t’agraden els llibres. D’on et va sortir aquesta afició?

A casa meva sempre s’ha viscut envoltats de lletra impresa. He tingut la sort de tenir un avi, el matern, per a qui els llibres formaven part de la seva vida diària. Si afegim a això el fet de tenir per davant una germana més gran a qui també li agradava llegir, i que tenia una bona col·lecció dels llibres que es llegien els anys 60-70, em va permetre heretar molts d’aquests exemplars.


5.- Quins van ser els llibres que et van iniciar en la lectura?

Aclariré una cosa, el meu inici a la lectura va ser tardà, cap als onze anys, perquè vaig tenir moltes dificultats d’aprenentatge de la lectura. La veritat és que haig de donar gràcies a la insistència, perquè jo aprengués a llegir, dels adults de casa meva.

Els llibres que llegia jo, i tota la meva generació, eren els de l’autora Enid Blyton: Los siete secretos, Los cinco, Las torres de Malory. Eren en castellà, ja que no s’editaven llibres en català. Això tot just començava. El que s’editava més eren els contes populars: El Patufet, La Ventafocs, però la resta poc.
Als catorze o quinze anys es van posar de moda els llibres de Martín Vigil, dels quals recordo un títol: La sexta galería.



6.- Si ara fossis petita, i com a lectora, quin llibre creus que substituiria els exemplars anteriors que has esmentat?

Doncs, el Gerónimo Stilton, d’una banda, i el Martín Vigil, podrien ser substituïts pel Jordi Sierra i Fabra. Ara bé, cada generació té els seus. Fa uns deu anys enrere el boom era La penya dels tigres. El que és important és llegir, tot ajuda.

7.- Quin és el teu autor/a preferit/da?

N’hi ha uns quants, m’agrada molt Bernardo Atxaga, Manuel Rivas també, i Almudena Grandes, Emili Teixidor...


8.- Què prefereixes, llegir en català o en castellà?

M’és igual.

9.- Quan vas començar a llegir en català? Recordes el primer llibre que vas llegir?


El primer que vaig llegir en català va ser la revista Patufet, quan la van tornar a reeditar, és una revista que incloïa articles i tires còmiques, i el primer que vaig llegir d’adolescent van ser llibres de Manuel de Pedrolo.

10.- Per a una bibliotecària com tu, creus que tots podem tenir un únic llibre preferit?

És difícil contestar aquesta pregunta, a vegades no és un llibre, són diversos. El que sí que crec és que entre els milers de llibres que es publiquen segur que n’hi ha un que t’agrada que no necessàriament ha de ser novel.la; pot ser un còmic, un llibre de matemàtiques o de plantes.

11.- Rectifico, doncs: tu, personalment, tens un llibre preferit?

Sí.

12.- Podríem saber quin és? I per què t’agrada tant?

Incerta Glòria, de Joan Sales.
Perquè és un llibre que ens parla, primerament, de la condició humana, i després, de la vanitat de quan som joves, que creiem que arribarem a tocar la glòria amb la nostra manera de viure el present.
Situat durant la Guerra Civil i la posterior postguerra, ens descriu la joventut estroncada per una glòria que mai no arribarà, la glòria que dóna la victòria.

13.- I l’has llegit més d´un cop?

Sí.

14.- Alguna vegada, a causa de la teva professió, t’has saturat de llibres?

No, com he dit al començament, m’agraden els llibres, i una de les coses que més em sedueix dels llibres és la seva olor (a part del seu contingut).

15.- Creus que avui en dia es llegeix el suficient?

Mai no n’hi ha prou, però es llegeix molt més del que es llegia.
S’ha de veure algun resultat de l´esforç que s’ha fet amb l’educació i amb posar biblioteques a l’abast de la gent. El que ha canviat és el suport, el suport de lectura.

16.- Llibre de paper o e-book?

Els dos. Cadascun crec que té una funció diferent.
L’e-book no el pots dur tres hores a la platja, s’acaba la bateria, i el de paper el pots portar a tot arreu. Amb l’e-book podem substituir enciclopèdies i llibres tècnics i no ocupen tant espai.

17.- A part de llegir, tens altres hobbys?

Sí, faig manualitats, m’agrada la música, el teatre.  

18.- Sent la bibliotecària del poble, et trobes amb el fet que els usuaris et demanen consells de lectura?

Sí, sempre hi ha persones que demanen consells.

19.- Quants anys portes treballant a la Biblioteca de Vallirana?

A Vallirana vint anys, de professió vint-i-vuit.

20.- En tots aquests anys passats a la nostra població, quin és el millor record que guardes?


Ehh, el millor record de treballar en un biblioteca pública és el contacte amb la gent, i no ho dic per fer el pilota. Evidentment, hi ha moments de tot, però en general el balanç és positiu. Saber que has ajudat a una persona a treure una bona nota en un treball que ha fet, o que el llibre que li has donat li ha agradat, et satisfà.


21.-  Un llibre que encara no has llegit, i que t’agradaria tenir temps per poder-ho fer?

Uf, la llista és llarga...

22.- Alguna vegada t’has estat d’altres “capritxos“ per poder-te comprar un llibre que t’agradés?

Sí, i, si no, a la biblioteca. Els primers usuaris de les biblioteques som els treballadors. 


Bé, Rosa, doncs moltíssimes gràcies pel teu temps, i ens veiem a la biblioteca, que segur que és on passes més temps al dia.

1 comentario:

  1. Me han gustado mucho las fotos que acompañan la entrevista. A ver si de las vitaminas para el cerebro surge algún efecto...

    ResponderEliminar