Àngela Perez (1972) - Cooperant i escriptora

Àngela Perez (1972) - Cooperant i escriptora

Entrevistat per Rosa de Mena i Sandra Fisas.

 29-11-2011

Sóc roda.  El meu marit diu : “No estas quieta, me estoy estresando”

1.- Per què t'has presentat a un premi literari ?

Mira, m'he presentat perquè vaig acabar el llibre i vaig pensar: a veure si està bé ? Per a mi era un examen per què clar, una cosa és deixar-li a gent que coneixes (que ho he fet ) però un altre és que el llegeixin els membres que composen un jurat, els quals no tenen implicacions amb tu.

2.- No t'havies presentat ni a concursos de contes...?

No, la vaig acabar, la vaig tornar a llegir i vaig dir em presento.

 

3.- Tens altres textos escrits ?

Sí però sense acabar, una cosa que comences i no arriba en lloc… En el cas d'aquest, era una idea que feia molts anys que duia al cap i la vaig portar endavant, la vaig revisar just en el període en que venia el concurs literari.

L’escriptura és el meu hobbi, sempre he estat una persona molt reservada i escrivint deixava anar les meves idees.

 4.- Quin és el títol de la novel·la ?

 - El títol és “ El Jueu ”, però no té res a veure amb l'holocaust. És una novel·la històrica ambientada a Nova York, concretament a Manhattan, a finals del S.XIX i principis del XX amb tot el fenomen de la immigració jueva, italiana...ambientada als barris baixos. 

 A partir del segón capítol se sabrà per què sempre li diran el jueu...

Toca el tema de la família, la lleialtat, hi ha crim però està ambientat en aquella època.

 Un bon dia, el meu marit em va trucar i em va dir, “el judio ha quedat entre els 10 finalistes i ara m'hauré de comprar un traje !” . Segurament va ser l’únic Africà del certamen. A Tanzània, tota la secundaria la fan amb uniforme, això sí, quan puges al bus pagues menys  des DE llavors no vol veure uns pantalons d'aquest estil. .

 5.- Com t'has documentat ?

M'he documentat amb llibres. Vaig tenir la sort de trobar un súper llibre a Londres, de la historia de Nova York, en una llibreria de la ciutat . A mi m'agrada que la base sigui real, via internet, via mapes de l'època...

6.-Com vas arribar a Londres ?

- Jo vaig marxar de Vallirana als 23 anys cap a Estats Units, concretament a Ohio, i vaig estudiar Ciències Polítiques, mentre feia la carrera vaig treballar un parell d'anys allà. Després, al tornar cap aquí, vaig continuar treballant potser dos anys més i un altre cop cap a Londres, on vaig fer un Master en Relacions Internacionals. Vaig tornar de nou i després cap a Tanzània, de voluntària amb una ONG.

Vaig fer la Tesis en treball infantil. L’any 2007 vaig anar a Nova Orleans a treballar-hi de nou i després, directe fins a Tanzània, on estic des del 2008.

 7.- Que t'ha aportat viure en tants països ?

La culminació de conèixer, de fer coses noves. Primer sempre he tingut el suport de la meva família i sempre penso que si una porta es tanca i sempre se’n obre un altre i això no m'ho traurà ningú,  la experiència de viure a diferents cultures.

 8.- Quan vas començar a escriure “ El Jueu “ ?

A Nova Orleans, feia moltíssima calor:  99% d’humitat, i “ El Jueu”  estava escrit originalment en anglès i el vaig traduir al castellà . M'estaven fent la correcció de l’anglès i jo mentre l'estava traduint al castellà.

La vaig acabar el 2006 i la vaig registrar al gener del 2007. Va estar acabada del tot en castellà poc abans de presentar-la al concurs literari.

 9.- Quan la veurem publicada ?

El següent pas es buscar editor, vaig quedar tercera del certamen literari però l'editorial no me la publica.... Si passa el temps i em trobo que haig de marxar a Tanzània i no tinc res concretat, potser li deixo algú per què ho mogui.

El tema editorial es un tema absolutament complexa.

Jo no vaig estar a la gala, jo estava a Tanzània, va estar-hi el meu marit .

10.- Actualment tens més escrits ?

Tinc dues novel·les més començades, una històrica i una contemporània,  però no he tingut el temps d'asseure'm per reprendre-les. Aquestes tres ( incloent “ El Jueu “ ) han sobreviscut al temps. 

11.- Quins autors t'agraden ?

Isabel Allende, les seves novel·les et porten al passat i al centre sempre hi ha una dona, com a les meves. Una de les meves predilectes és  " La hija de la fortuna ".

Garcia Marquez també m'agrada força, t'enganxa per què divaga però després torna.

Després hi ha Jean M. Auel amb la saga " Los hijos de la Tierra ".

M' atrau molt que els personatges principals siguin dona, però no sé per què. Potser per què jo ho soc i penso... que faria ?, que deixaria de fer....? El cas es que sempre acabo amb aquest fil.  Tampoc no sé si aquests escriptors m’influencien en la meva escriptura…

 12.- Una pel·lícula que t'agradi ?

Braveheart, una història d'amor fantàstica, històrica.

 13.- Què llegies de petita ?

Jo de petita llegia de tot, hi havia una col·lecció " La puk" i aquestes me les polia totes i després vaig passar a escriure.

Quan et quedes seca d'escriure tornes a llegir.

Després de fer el Master vaig deixar de llegir una temporada per què estava saturada de la lectura enfocada als estudis i és quan vaig començar a escriure “ El jueu “.

 14.- Per què vas triar el tema del treball infantil per a la teva tesis ?

A mi sempre m'ha atret molt el tema de la dona. Al començament del master et pressionen perquè triïs la teva tesis. El tema de la cooperació i el desenvolupament sempre m'havia atret, vaig començar a fer una recerca dels drets humans de la dona i realment no ho podia pair, era molt dur... no podia, per a mi era massa, i llavors vaig ficar-me dins de ONG´s concretament dins de la comparativa Hondures i Nepal.

Podies fer.ho enfocat en dues vies: dones o nens per arribar al mateix lloc. Vaig triar el treball infantil, específicament en el que respecta al que fan els nens a l'agricultura, que és on hi havia més informació de Nepal i Hondures. La resta estava interessant però potser no hi havia informació.

El meu supervisor era molt dur ,em deia: "Me quiero ir de vacaciones y quiero leer todo lo que vas a hacer" . Ara ho agraeixo.

15.- I d'on vas treure la informació ?

De recursos que tens al teu cap, t’espaviles i si no arribes, ja està la teva imaginació !

 16.- Escrivies de petita ?

Els meus pares tenien la Palmera ( era un Restaurant a Vallirana ) i jo recordo que a l’escola ens van dir de fer una redacció de dues fulles… recordo que en vaig enviar com a 20 en total, vaig estar amb la meva súper Olivetti, i un cop entregada ja no me la van tornar.

 17.-Com arribes a Amigos de Tanzania?

Jo sóc una mica realista i penso que si avui perds la feina i demà te'n ofereixen un altre, s'ha d'aprofitar....

Inicialment havia d’anar amb un altre ONG, em vaig despedir de la meva feina i l’endemà em diuen que no em volen. Vaig trucar a una amiga i al final vaig poder contactar amb “ Amigos de Tanzania”. Penso que aquesta experiència, a mi, ja no me la treu ningú.

 18. Quin feina fas a “ Amigos de Tanzania ” ?

Cooperació al desenvolupament mitjançant la infància. Vam construir un orfenat, hi ha nens que poden estar a cases.

Quan vaig cap allà ensenyo a cosir les robes perquè es puguin vendre aquí ,  em porto els meus patrons les ensenyo com han de treballar i les corregeixo. El sistema és : jo  t'ensenyo a fer això i et pago, fins i tot les peces que no et surten bé, hasta que ja poden fer-.ho soles. Pago el preu per peça,  porto la peça aquí, la venem i ens financem allà.

Tenim diversos projectes: Twiga, girafa en swahili, és un projecte per la dona.

Com exemple teníem un professor, que ensenyava a fer sandàlies masai, que s'escapava de la seva feina per a tirar endavant aquest projecte. Aquest és un dels projectes que ja marxa sol.

 A l’orfenat tenim ara entre 22-23 nens i apadrinats en total 33. El que fem és que, els nens coneixen als padrins per això tenim una paret amb les fotos d’aquest i els hi expliquem la situació en què viuen els seus padrins.

19. Perquè no fas conferències sobre la vostra tasca ?

No ho he pensat. La meva mare també m'ho ha dit.

- Jo t'ofereixo la biblioteca...

Hi ha moltes coses a fer, però una Ong tant petita... A Barcelona són només quatre persones

 20. Que significa per a tu aquesta feina?

A mi el que m'aporta és fer una feina que m'agrada i per a mi significa un honor. He fet un munt de feines que no m'han agradat i aquesta és la que m'agrada.  Entre d’altres he treballat en: incidències de telefonia,  incidències d’una fàbrica de reixats, interpret d’espanyol a anglès a serveis socials d’EE.UU. En aquesta darrera feina, de vegades  havia d’acompanyar a un noi al metge perquè s’havia trencat un braç o d’altres temes similars...

Estic contenta perquè he fet el que he volgut .

I respecte l'escriptura… forma part de mi.... jo soc molt imaginativa, molt romàntica i és una forma d'expressar-me.

 21. “ Amigos de Tanzania” , només treballa amb masais?

 No exclusivament. Hi ha un parell d’ong’s alemanyes que sí treballen exclusivament per a masais. Ens trobem amb masais adaptats a la vida de la ciutat però que no segueixen l'estil de vida dels masais. En tenim uns altres que quan van a veure els seus familiars sí són masais.

22.- Quines són les formes de transmissió de la seva literatura?

La transmissió és  bàsicament oral. També a través el tema de l'art, els seus collars...

I respecte a la informació arriba tard. Mira, jo no m'he assabentat del tema de Gadafi fins que he arribat aquí.

 23.- i pel que fa la música?

Hi ha una música molt típica que s’utilitza molt: el bongo fleva. És una reivindicació social, parlant del tema del sida, de la violència domèstica. És com un hip-hop.

L'escriptura es més personal i està més reprimida.

Sense cap dubte al final de l’entrevista descobrim que el seu lema de vida : “quan una porta ens tanca, s’obre un altre”  el compleix a terme fins el final.
Endavant  Àngela ¡¡