Antoni S. Rufas (1951) – Pintor

Antoni S. Rufas (1951) – Pintor

Entrevistado per Rosa de Mena

6-05-2011

  “M´agrada que els meus quadres tinguin vida pròpia”.

Sé que t’agrada molt Sorolla, perquè he tingut l’ocasió de visitar amb tu l’exposició que es va presentar a Barcelona sobre els murals que va fer per a la Hispanic Society de Nova York.

1.- Em podries explicar per què?

Sorolla, per a mi, és un geni per sobre d’altres pintors com Velázquez o Goya.

Amb les seves pinzellades valentes, la seva lluminositat no vista abans i amb temes senzills com platges, nens, pescadors i la força que aconsegueix la seva pintura amb el moviment que li dóna, és el que m´agrada. 

És un pintor que no té la vàlua que es mereixia; potser això té a veure amb la situació del país en els anys en què ell va viure. Van ser els americans els que el van descobrir i li van encarregar unes pintures murals. Concretament, per a la Hispanic Society, i que li van costar la vida. Perquè aquestes pintures per encàrrec són la representació hispànica de l’època. Per fer-les va recórrer tot Espanya a peu, en burro, en tren.... no hi havia els mitjans de comunicació actuals, ja tenia una edat i li va costar la salut.

Per a mi, un dels quadres que expressa més les característiques que vull explicar de Sorolla és un on hi ha un nen i un cavall en una platja.

2.- De totes les expressions artístiques, com arribes a la pintura?

Ja de menut em quedava molt de temps mirant els dibuixos i pintures. Als dotze anys, em vaig matricular a la Llotja, i, després, més tard, vaig anar a Belles Arts. També vaig aprendre mirant com pintaven els pintors en els seus tallers, ja que paral.lelament als meus estudis jo treballava en tallers de pintura comercial.

Al començament era un aprenent, netejava els pinzells i preparava les teles. Ben aviat, gràcies al meu interès i a la formació obtinguda, vaig anar pujant fins a assolir el màxim grau dins de l´ofici i, com a conseqüència, més responsabilitat, la qual cosa em va permetre fer les meves pròpies obres.

3.- Aleshores, com arribes a la creació?

Va arribar un moment que em vaig enfadar per la comercialització que hi havia i vaig trencar amb aquest món... va néixer el meu estil. Em vaig independitzar i feia les obres que a mi m’agradaven i els encàrrecs que tenia.

4.- En quins estils has pintat?

He pintat en tots els estils: cubista, hiperrealista, romànic. En haver passat per tots els estils, al final vaig definir la meva pròpia pintura, la qual es caracteritza per la profunditat, el color i el moviment.

Busco aconseguir que el quadre tingui vida pròpia i llum.

 

5.- Quants anys fa que t´hi dediques?

Tota la vida. Hi dedico moltes hores perquè disfruto moltíssim. Ah, per cert, m´agraden altres pintors, entre ells Dalí.

6.- Quina és la teva font d´inspiració?

La inspiració està sempre present en mi, agafo apunts i també faig fotografies. La fotografia em serveix per recordar moments especials, sobretot respecte al que és captar la llum. 

Les muses es treballen i cal elaborar la composició amb els materials que es tenen. De fet, la meva pintura es basa a treballar la composició. A partir dels meus apunts creo el quadre al meu gust, busco que les formes i les masses tinguin equilibri dins de l´obra. Això ho aconsegueixo o bé a través de les formes o bé a través dels colors. El que vull dir és que els meus quadres, tot i ser realistes, no són una instantània exacta d´un moment, sinó el resultat de conjugar diverses impressions sobre un tema. Així construeixo una nova realitat que pot arribar a semblar una còpia i no ho és.

Dins de les meves composicions hi ha coses petites que pesen més i coses grans que no pesen tant i ho faig amb els colors.

La inspiració hi és en cada segon.

7.- Per què fas realisme?

El realisme ja dóna una pauta a l´espectador. Aquest entendrà el quadre només que el miri. M´agrada que la gent, quan observi la meva obra, entengui el missatge que jo vull transmetre.

8.- Quants quadres has pintat al llarg dels anys? I has fet exposicions?

Moltíssims, tants com uns dos mil. I sí, he fet exposicions, sol i col.lectives.

9.- Has arribat a viure de la pintura?

Sí.

10.- Actualment que estàs pintant?

Un paisatge.

11.- Dónes classes de pintura?

Sí.

12.- Què t´aporten?

Puc transmetre els meus coneixements a persones receptives a l´art.

13.- Vols afegir quelcom?

És molt important que totes les persones tinguin un horitzó cultural perquè t´ajuda a desenvolupar-te. Per a mi, ha sigut la pintura. Ella m´ha obert la sensibilitat envers la vida, i m’ha permès veure dia rere dia diferents punts de vista per poder triar aquell que s´adequava més a la meva forma de ser.